Per fi les vacances!! Ja fa temps que tenim l’objectiu fixat. Ara només falta que la “meteo” ens doni un espai acceptable per intentar la nostra activitat. Tenim la logística, el material, la reserva al refugi. Tot ben pensat i planificat. El dia 27 d’agost posem el cotxe en direcció als Alps Cottiennes, província Cuneo, Itàlia.
Des de Pian de Re, on deixem el cotxe a 2.020 mts., iniciem l’ aproximació de dos hores passant pel naixement del riu Po. Així pugem cap al refugi Quintino Sella a 2.640 m.
L’endemà, cap les 4h del matí, ja estem preparant els nostres estris per iniciar la nostra aventura.
Comencem a pujar per un sinuós pendent flanquejat per una instal·lació tipus ferrada, fins arribar al Passo delle Sagnette 3.020 m.
Des d’aquest punt ja comença a sortir el sol i amb ell la visió tan espectacular del nostre objectiu. Encara ens espera una gran travessia per una vall de pedres, un vell glaciar que ens farà navegar entre els rocs de un grandiós caos. Arribem al refugi Bivacco Andreotti 3.270. Una gran congesta de neu ens barra la nostra ascensió però La Maika, l’Àngel i el Pep tenen prou experiència com per salvar aquests obstacles.
L’ascensió continua jugant entre passos de 2a i 3a. Encara tenim un parell d’hores fins arribar al cim. No estem sols, aquesta muntanya és molt estimada per la gent del país i ells agraeixen que vinguem des de lluny per visitar aquesta vella però magnifica catedral de pedra.
Per fi arribem al cim. El mont Viso, 3.842 m., és una muntanya espectacular que antigament va ser protagonista de relats i amb orgull es pensava era la “mole” més alta dels Alps. El Viso està situat al nord de Queyras, és un grandiós mirador, ja que és la muntanya més poderosa i alta de l’entorn. Creiem que ha merescut la pena l’esforç i la il·lusió que em posat.
I si tenim que dir quelcom d’aquesta muntanya et diré: Vine, puja-la i recorda·la, El Viso.
Components: Maika, Àngel Bajils, Pep Quilis.
Dificultad: AD-
Horari de Refugi a Refugi 10 h.
Desnivell: 1.200 m
Data 29 Agost 2.015
